Aquests dos dies han estat non-stop. Quina manera de matinar el cap de setmana! El dissabte vam descobrir la història dels poblats del nord, provincia de Jujuy. I Jujuy té un significat especial per l'Amanda, ja que va ser el poble que va veure néixer el seu iaio matern. Km a km vam passar per llocs espectaculars i àrids durant aquesta època de l'any (hivern). És durant l'estiu quan plou i els cabdals dels rius creixen i creixen. Alguns d'aquests racons declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 2003 han estat: la Quebrada de Humauaca amb el Cerro de los 7 Colores a Purmamarca, les ruïnes inques de Tilcara i el Tròpic de Capricorn. Al poblet de Humauaca vam conèixer la Cooperativa on elaboren peces de roba, instruments i tapissos 100% artesanals i realitzats pels alumnes de 16 a 25 anys de l'escola per finançar-se els estudis i aprendre un ofici.
El personatge de la nit ens va deixar fora de joc. Era un artista del 'filferro' molt crític amb la societat actual que regalava el 'seu' art a canvi de res. Bé, la realitat era una mica més cruda donat que vivia o sobrevivia sentint-se lliure però amb la companyia de la droga..
Però no ens estanquem i avancem amb el relat!
No podem deixar Salta sense haver vist el sud de la provincia i així ho hem fet. Més muntanyes i més cardones. No, no és Cachi! Sinó la Quebrada del Cafayate, originada pel moviment de les plaques en l'era terciària quan van sorgir els Andes i dibuixada per l'erosió de l'aire i l'aigua. Al final del camí, vinyes, vins i més vins. Llàstima que no siguem unes amants d'aquest tresor del déu Bacus. Després de la visita a la bodega i d'observar les capritxoses formes de la Quebrada ja estàvem preparades per conéixer els misteris dels carnestoltes de la regió. No té desperdici. La Kris ha descobert que és 'filla del diable' (sense ànim d'ofendre). Si en voleu saber més d'aquesta festa tradicional ens haureu d'escriure al blog!! Volem sentir la vostra veu!
Bé amigüitos i niñas, el millor del viatge, les persones que ens anem creuant, que ens expliquen la seva cultura a canvi de res, tan sols pel gust de passar una estona agradable i compartida. Els propers dies voltarem per Salta i a mitjans de setmana continuarem ruta cap a San Ignacio (Misiones), ben aprop ja de Iguazú. Un petonàs a tots/es!!
Amanda! Guaaau quina super aventura estàs vivint. Pel que estic llegint els paisatges i com no la gastronomia típica argentina no deixa pas indiferent. Cuida't molt i abriga't que segur que fa fred!!! Quan vinguis avisa'm i fem un cafè o el que sigui que vull que m'expliquis més anècdotes d'aquesta gent tan encantadora que dius :)
ResponderEliminarUn petonet i una abraçada ben forta.
Elena
Gràcies Elena!! Que guai sentir-te tant aprop. Aixó del blog ha estat un bon invent! I lo del café està fet!! Ja hi pots comptar! Cuida't wapissima i disfruta d'aquest estiu!
ResponderEliminarPer rememorar el gran dia de la Quebrada de Humahuaca us deixem la poesia amb la que ens va deleitar el guia "colla" Hacha Brava. Va per ell i per vosaltres!
ResponderEliminarNo te rías de un colla
No te rías de un colla que bajó del cerro,
que dejó sus cabras, sus ovejas tiernas, sus habales yertos;
no te rías de un colla, si lo ves callado,
si lo ves zopenco, si lo ves dormido.
No te rías de un colla, si al cruzar la calle
lo ves correteando igual que una llama, igual que un guanaco,
asustao el runa como asno bien chúcaro,
poncho con sombrero, debajo del brazo.
No sobres al colla, si un día de sol
lo ves abrigado con ropa de lana, transpirando entero;
ten presente, amigo, que él vino del cerro, donde hay mucho frío,
donde el viento helado rajeteó sus manos y partió su callo.
No te rías de un colla, si lo ves comiendo
su mote cocido, su carne de avío,
allá, en una plaza, sobre una vereda, o cerca del río;
menos si lo ves coquiando por su Pachamama.
Él bajó del cerro a vender sus cueros,
a vender su lana, a comprar azúcar, a llevar su harina;
y es tan precavido, que trajo su plata,
y hasta su comida, y no te pide nada.
No te rías de un colla que está en la frontera
pa'l lao de La Quiaca o allá en las alturas del Abra del Zenta;
ten presente, amigo, que él será el primero en parar las patas
cuando alguien se atreva a violar la Patria.
No te burles de un colla, que si vas pa'l cerro,
te abrirá las puertas de su triste casa,
tomarás su chicha, te dará su poncho, y junto a sus guaguas,
comerás un tulpo y a cambio de nada.
No te rías de un colla que busca el silencio,
que en medio de lajas cultiva sus habas
y allá, en las alturas, en donde no hay nada,
¡así sobrevive con su Pachamama!
Fortunato Ramos
Costumbres, poemas y regionalismos (2003)
nenes quin viatge! molt xulo tot el que expliqueu!
ResponderEliminar