Don't cry for me... Argentina!

Hem conegut els boscos de Palermo, una extensió de parcs molt i molt gran on els portenyos practiquen el footing, el skating i, com no, el panxing! Caminant, caminant vam arribar al Jardín Japonés on el que vam apreciar més va ser, la biblioteca? No! El restaurant! on vam menjar sushi per segona vegada en aquest país! Deliciós! Quina manera d'estovar el pop a base de cops...

Al vespre vam assistir a un dels espectacles de percussió més espectaculars: La Bomba de Tiempo -17 músics amb surdo, repenique, djembé, tumbadora, campanes, chekeré, llavors, sabar, conga, quinto, bateria i trompeta. Una explosió sonora non-stop de dues hores que et feia vibrar al ritme acompassat i enèrgic que marcaven. Quina lliçó de batucada! La Kris ja ha pres bona nota pels futurs assajos! ;)

I avui ha estat el darrer dia a Buenos Aires Capital Federal. Ens hem arribat a La Boca, a veure el Caminito, un curiós carrer amb els edificis (parets, finestres i portes) pintats dels colors del parxís. Però realment ens ha defraudat, perquè malgrat té el seu encant l'hem trobat artificial, totalment 'dissenyat' per l'explotació turística. Després circuit per la Reserva Ecológica de Puerto Madero vora el riu La Plata, que més que un riu sembla un mar perquè la vista es perd a l'horitzó. Són entre 50-70 kms d'amplada en aquesta alçada del curs, fins un màxim de 220 kms a la desembocadura.

I al vespre, la sorpresa del dia i del viatge! La Kris ha pogut abraçar a la seva amiga Iris de quan va anar al camp de treball a Paraguay ara fa 4 anys. Amb la seva filla de encara no 4 mesos i el seu marit estan vivint durant un temps a Buenos Aires per raons de feina. Un cop més ens ha demostrat la immensa capacitat d'acollida del poble guaraní tot compartint el millor mate dolç de la història. Definitivament, immillorable!

Gràcies a vosaltres que ens heu seguit dia a dia (o cada 2 dies, namás) acompanyant-nos en aquesta aventura argentina tant i tant rica en anècdotes. Ens retrobem a la tornada (el dia 1) perquè fins aleshores estarem travessant l'oceà Atlàntic a vista d'ocell o més amunt!

Dale dale Booo... dale dale dale Boca!!

Totalment adaptats als Ayres Porteños (el nom del nostre hostel a San Telmo) aquests dos dies hem pogut disfrutar d'alguns dels espectacles més impresionants que ofereix la ciutat!!! Ahir vam assistir a una de les funcions del Festival Mundial de Tango que ens va mostrar la passió que senten molts portenyos i foranis per aquest ball, per l'elegància i energia que desprén aquesta dansa.

I avui.. avui hem assistit a la Bombonera (l'estadi del Boca Juniors) però en ple derbi entre Boca J. (1) - San Lorenzo (1). El camp a reventar, tenyit de blau i groc, els 'barras bravas' tocant i cantant els himnes sense ni un minut de descans, la graderia creant un batec acompassat. El joc.. millorable, sens dubte, però per alguna cosa els culés estem mal acostumats! xP

De moment hem descobert el barri de la Recoleta, el barri de San Telmo, Puerto Madero i Boca. Els propers dies ens aproparem a Palermo a visitar el nostre amfitrió a l'arribada, així com algun passeig pel microcentro. Ens queden sens dubte molts llocs per descobrir encara!

El compte enrera està en marxa. En menys d'una setmana tornem a terres catalanes!! Un petonàs a tots/es!

Cheee...

Després de més de 18 hores de viatge en ómnibus semi-cama hem arribat a Rosario, la cuna que va veure néixer figures com el Che Guevara i Lionel Messi. No obstant no hi ha gaires referències històriques (o presents) a aquestes figures.

Hem aprofitat el dia per caminar i caminar de nord a sud i d'est a oest per conéixer els racons més interessants d'aquesta ciutat. Ens hem aturat al monument a la bandera, principal símbol de la independència d'Argentina! Hem dinat al restaurant que suposadament regenta família de Messi però està comprovat que aquí no li tenen massa apreci i les al·lusions són escasses per no dir nules.

Demà arribarem a Buenos Aires (capital federal) i anirem pam a pam recorrent els seus varis i llocs més emblemàtics, tant de dia com de nit!! Fins la propera estimadíssims/es amics/es!!

Riu avall!

Estem al nord! Fa dos dies que hem arribat a Puerto de Iguazú. A l'arribar des de San Ignacio, ens vam situar al hostel i vam aprofitar per fer una visita nocturna al Hito argentí, punt fronterer amb Paraguay i Brasil separat pels rius Paranà i Iguazú. A Puerto d'Iguazú, l'endemà ens vam trobar amb el tercer integrant a partir d'ara de l'expedició: el Porti, que venia d'una tour sud-americana d'un mes força interessant (Panamà, Costa Rica, Nicaragua,...).

Hem canviat la pluja de San Ignacio per l'aigua de les catarates d'Iguazú. Ahir, entre temporal d'aigua i temporal d'aigua, vam poder arribar-nos a les catarates d'Iguazú (pel costat argentí) on vam disfrutar dels corrents d'aigua tenyits de color marró que corrien pel riu Iguazú per caure al buit i renéixer imponents per continuar kms i kms enllà. Passaven 12.000 m3 per segon i aixó va provocar que hi haguéssin zones de passarel·la tancades al pas per seguretat. Va ser del tot impresionant admirar la força de l'aigua!

I avui, hem repetit però aquesta vegada, des de la vessant brasilera. La pluja ens ha acompanyat i l'acumulació d'aigua als naixements dels rius ha provocat que l'explosió d'aigua fos molt i molt espectacular. La 'garganta del diablo' s'imposava al nostre davant amb un so atronador i una furia colossal on milers i milers de litres impactaven amb una 'esquitxada' descomunal que impregnava tota la zona d'una boirina blanca. El passeig per les passarel·les ha fet que acabéssim ben xops!

La monstruositat d'aquest paratge et deixa sense paraules i més al veure-ho amb la força que l'hem vist. A banda de les catarates 'de facto' (aquelles que surten a les postals) s'havien format amb les darreres pluges una línia de catarates salvatges on l'aigua s'obria pas per tornar-se a agrupar per fer camí riu avall.

La pluja no ens deixa d'acompanyar però no ens impedirà continuar descobrint racons inoblidables com el d'aquests dies.

A meitat de setmana continuarem ruta circular en direcció a BBAA, però abans potser farem parada a algun altre 'poble amb encant' com ara Rosario.

Avui ens despedim de vosaltres amb una refrescant abraçada. Ja comencem a trobar a faltar la calor de la nostra terra i la vostra també!! ;P

Ruinosament fangós!

El temps ens ha donat una treva! Després de passar un dia de pluja i més pluja a San Ignacio (Misiones) avui finalment hem visitat les ruïnes jesuítiques de San Ignacio Miní (anomenada reducción), declarada juntament amb d'altres sis, patrimoni de la humanitat. Al segle XVI van ser un assentament dels jesuites que van 'evangelitzar' tot el territori sud-americà on residia originàriament la comunitat guaraní (actuals territoris de Paraguay, Argentina-Misiones i Brasil). Van construir multitud d'aquest tipus de poblats de fins a 2000 habitants, amb construccions imponents de pedra enmig de la selva, que oferien una seguretat als indígenes enfront tribus rivals, la fam i d'altres amenaces però per contra també pagaven un alt preu com era la renuncia a part de les seves costums i a la seva llibertat. Adentrar-se en aquest paratge fa resorgir històries del passat, del significat de les colonitzacions, de la seva repercussió i aixó, si més no, t'ensenya.

La tarda ha estat fangosa. Amb BTT llogades hem recorregut part dels voltants del poble, però l'acumulació d'aigua era tan gran, que els camins d'argila s'havien convertit en un fangar de campionat. La Kris crec que tardarà dies en agafar un altra bici.. glups! No hem pogut fer la ruta prevista al parc de Teyú Cuare però la visita a la casa de l'escriptor Horacio Quiroga també ens ha mostrat un racó salvatge i de bogeria.
La darrera nit al Hostel Adventure hem compartit sopar amb la resta de turistes i autóctons amb la llar del foc escalfant-nos, xerrant i jugant al Associetto!! Sísí la versió personalitzada del Coloretto que està traspassant fronteres!
Demà marxem amb bus cap a Iguazú i allà ens espera més aigua en forma de catarates! També hi haurà un nou company d'aventures, el Porti! Ens retrobem aviat, mentrestant us deixem algunes imatges del dia!

Zombibus

Sí, sí... ja ho llegiu bé...Des de les 4 de la tarda d'ahir, fins avui a les 11'30 hem recorregut Argentina des de Salta (aix...salta...) fins a San Ignacio (Misiones) en omnibus, que és on ens trobem ara mateix, sota una transparent cortina d'aigua que ens ha assetjat mentre sortíem de comprar del súper.

L'última nit a Salta va ser espectacular! Dos "mozos" ens van ajudar a conèixer Leo Mattioli, la cumbia i el seu ritme. Ara ens queda per descobrir el Tango...serà a Iguazú? A Buenos Aires??...

Avui escassament hem passejat pel poble de San Ignacio, on demà visitarem les runes dels Jesuites i l'Amanda m'ha enganyat per fer una ruta en bici de 16km de la que una petita part del meu cos se'n ressentirà...no cal dir quina, no?

El paisatge és rediferent de la resta de paisatges que hem vist, hem passat de l'aridesa a la vegetació verda i frondosa, de carrers asfaltats a una ruta principal asfaltada i camins argilosos i mal empedrats, de veure nens amb uniforme de l'escola a nens descalços, bruts i despentinats. Els contrastos argentins no deixen indiferent a ningú!!

Demà, si no plou i ens quedem sense internet, tindreu reportatge fotogràfic del dia!!

Gaudiu de la calor tant com nosaltres!!! ;)

Quebrantando!

Aquests dos dies han estat non-stop. Quina manera de matinar el cap de setmana! El dissabte vam descobrir la història dels poblats del nord, provincia de Jujuy. I Jujuy té un significat especial per l'Amanda, ja que va ser el poble que va veure néixer el seu iaio matern. Km a km vam passar per llocs espectaculars i àrids durant aquesta època de l'any (hivern). És durant l'estiu quan plou i els cabdals dels rius creixen i creixen. Alguns d'aquests racons declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 2003 han estat: la Quebrada de Humauaca amb el Cerro de los 7 Colores a Purmamarca, les ruïnes inques de Tilcara i el Tròpic de Capricorn. Al poblet de Humauaca vam conèixer la Cooperativa on elaboren peces de roba, instruments i tapissos 100% artesanals i realitzats pels alumnes de 16 a 25 anys de l'escola per finançar-se els estudis i aprendre un ofici.

El personatge de la nit ens va deixar fora de joc. Era un artista del 'filferro' molt crític amb la societat actual que regalava el 'seu' art a canvi de res. Bé, la realitat era una mica més cruda donat que vivia o sobrevivia sentint-se lliure però amb la companyia de la droga..

Però no ens estanquem i avancem amb el relat!

No podem deixar Salta sense haver vist el sud de la provincia i així ho hem fet. Més muntanyes i més cardones. No, no és Cachi! Sinó la Quebrada del Cafayate, originada pel moviment de les plaques en l'era terciària quan van sorgir els Andes i dibuixada per l'erosió de l'aire i l'aigua. Al final del camí, vinyes, vins i més vins. Llàstima que no siguem unes amants d'aquest tresor del déu Bacus. Després de la visita a la bodega i d'observar les capritxoses formes de la Quebrada ja estàvem preparades per conéixer els misteris dels carnestoltes de la regió. No té desperdici. La Kris ha descobert que és 'filla del diable' (sense ànim d'ofendre). Si en voleu saber més d'aquesta festa tradicional ens haureu d'escriure al blog!! Volem sentir la vostra veu!

Bé amigüitos i niñas, el millor del viatge, les persones que ens anem creuant, que ens expliquen la seva cultura a canvi de res, tan sols pel gust de passar una estona agradable i compartida. Els propers dies voltarem per Salta i a mitjans de setmana continuarem ruta cap a San Ignacio (Misiones), ben aprop ja de Iguazú. Un petonàs a tots/es!!

PD: Penjarem fotos tant aviat com puguem perquè 'las computadoras' són una mica precàries..

Salteando!

Ahir va ser un dia de trasllats. Vam atravessar de sud a nord el país, però per poc que ens quedem a El Calafate. Està vist que les targetes et juguen M-ales passades i de vegades val més anar a peu fins la guixeta i parlar-ho cara a cara. Finalment, vam viatjar fins a Salta via Buenos Aires. L'home del dia: el A-utobusero, que ens va portar a la porta del Hostel per uns pocs pesos.
Avui ens hem aixecat amb l'olor de medialunas de l'esmorzar. Més tard, hem pujat al Cerro de San Be-R-nardo i com que 'la plata' escasseja ho hem fet A PEU enlloc d'agafar el telefèric: 1070 esglaons a 34ºC de temperatura. A Salta ens hi quedarem entre 2 o 3 dies per explorar aquestes terres: Humaua-C-a (amb parada obligada a S.S. de Jujuy!) i Cafayate. Els que ja heu estat per aquí, sabem que les Salinas i Cachi valen molt la pena, però no volem repetir.
Aquest vespre mentre sopàvem una milanesa generosa enmig de la plaça 9 de juli-O, hem estat testimonis d'una manifestació amb batukada inclosa! Arran de la tràgica mort de dues franceses, han detingut als presumptes culpables i els assistents a la mani eren amics i familiars
dels detinguts que acusen al govern (los hijos del poder com diuen aquí) de ser els vertaders culpables de les seves morts. Nosaltres estem rebé i no volem que aquest fet us inquieti el més mínim!
A la vostra salut, una Quilme-S! Anem a rentar roba...

Trepitjant fort

Quins dos dies!!! Ahir vam tenir la gran sort (i valentia) de fer un minitrekking pel Perito Moreno, el 3r glaciar més gran d’Argentina. La jornada va començar d’hora, a les 8.30…, i freda! Vam veure el sol, vam trepitjar neu i gel amb grampons, vam fer milers de fotos, vam veure sumideros i fisures d’un color blau que deixava sense paraules, vam veure petits trencaments de gel impressionants, vam gaudir d’uns guies molt atents, amables... què més us en podem dir... jejejeje Envoltades de la immensitat de la naturalesa ens en vam adonar de què petites arribem a ser!! Una experiència realment inoblidable!

Avui hem seguit envoltades de gel, amb menys sol i més fred hem fet un tour amb catamaran i hem visitat tres dels glaciars de la Patagonia Sur: l’Upsala, el Spegazzini amb una alçada màxima de 135m sobre el nivell de l’aigua del Lago Argentina i el Perito Moreno de nou, però des d’una altra cara que no vam veure ahir.

Demà ja fem canvi de destí! Pugem cap a Salta i deixem enrere el fred del gel.

Coi quin fred!

Sí amics! Ara ja fa fred! Però tampoc estem a 0ºC perquè plou però no neva. Hem aterrat a El Calafate amb un sol que feia brillar totes les muntanyes enfarinades, però aquest vespre s'ha animat una mica i ha estat passat per aigua.

[Incís: Observeu que aquesta entrada té accents, tant obert (`) com tancats (´) i fins i tot hi ha la ç!! És un teclat de la terra!]

Dema farem una excursió a peu pel Glaciar Perito Moreno. Pels temerosos, no hi han ni barrancs, ni falles, ni parets verticals tampoc, només alguna que altra fissura i la bona companyia d'un parell de guies molt pó-fessionals. Promet ser espectacular si el temps ens respecta (que ho farà!). Us explicarem les novetats acompanyada d'alguna que altra foto a la tornada! Bona nit a la Vila del Pingüí!

Descobrint Buenos Aires...

Avui ens hem llevat d'hora... d'hora? Despres d'una esmerada compra al Carrefour (el lema: Carrefour, esta bueno para vos) hem assaborit unes milaneses amb pure fet al departamento dels nostres amfitrions. Amb la panxa a punt d'explotar la millor manera de fer-ho baixar era descobrint Buenos Aires. Els transports variats: el colectivo 110 (bus), el subte D (metro), el taxi (taxi ;P) i a peu! Hem visitat la Recoleta on hi ha un cementiri on qualsevol tremolaria en una nit de la por amb un mausoleus tetrics i a la vegada espectaculars. La parada a la Feria d'artesania la postpondrem per la tornada.

Despres visita a Puerto Madero on hi trobem el Puente de la Mujer del Calatraba. La ruta ha seguit per la Plaza de Mayo, la casa rosa, la Catedral i l'obelisc. Ara si, empanada de carn per sopar i recuperar forces i a seguir ruta.Dema de bon mati marxem a El Calafate, al sud!! Alla s'acabara el 'buen tiempo' i haurem de tapar-nos de veritat. El 'saco', guants, gorro, termica, botes i DALE!

Sushi's day

Avui hem passejat pel Delta de Buenos Aires, conegut com Tigre. Una zona d'illots rodejats per dos rius (Panama i Uruguay). Amb un cel blau i un sol escalfant-nos hem estat navegant i remullant-nos per aquestes aigues xocolatades.

Per la tarda, un curs de cuina asiatica: sushi by el mestre sushiman que ens acompanya. Delicatessen pel paladar. Per aquells amants d'aquest menjar hem estat aprenent a la vora d'un profesional de veritat. Us ho podrem demostrar!

Dema toca Puerto Madero i la Reserva Ecologica. Per ara la ruta cap al sud es posposa a la disponibilitat de vols! Ciao boludos!

Capitol 1: L'arribada!

Estimats seguidors nostres!! Ja som aqui!! ;)

Ja va comencar ahir la nostra aventura patejadora, desorientadora (tret de l'Amanda que es un petit gran GPS) i sobretot divertida!!

L'aventura romana la vam encetar en un tren en contradireccio de Roma Termini, vam coneixer totes les afores, ho podriem descriure com a... impressionant!! Ens vam quedar bocabadades!! je je

Vam tornar als nostres origens llatins passejant pel Colisseu, el forum roma, la basilica de Santa Maria Nuova (on vam descobrir el seu petit cadaver amb sabates!!!) fins arribar a l'Amanda! Ah no... a la Fontana! XD

Despres d'un llarg vol de 13h45min hem aterrat a Buenos Aires on ens hem trobat a la primera bellissima persona: El Taxista! Que ens ha informat que encara avui la cendra no deixa entrar a Bariloche ni sortir-ne per via aeria i a mes, ens ha dut fins a la porta de casa i ens ha deixat trucar al contactillo que tenim per aqui. I aqui estem al Palermo Soho, fent-vos particips del nostre primer dia i mig.

Dema visitarem Buenos Aires i anirem dibuixant el comic del nostre viatge!!

Fins la propera!!!

L'endemà ha arribat

Fa 9 mesos una bona amiga, la kris, va parlar d'un país i d'un moment. El país? Argentina! El moment? L'endemà! 28 dies (del 4-31 d'agost) per conèixer i descobrir tot el que aquesta aventura ens depararà. A partir d'avui compartirem aquest espai (la Kris i jo) per explicar les nostres peripècies a 10.000km de casa, en plena estació hivernal (agost) i amb la motxilla a l'espatlla. Ara sí podem dir, que L'endemà ha arribat!