martes, 30 de agosto de 2011

Don't cry for me... Argentina!

Hem conegut els boscos de Palermo, una extensió de parcs molt i molt gran on els portenyos practiquen el footing, el skating i, com no, el panxing! Caminant, caminant vam arribar al Jardín Japonés on el que vam apreciar més va ser, la biblioteca? No! El restaurant! on vam menjar sushi per segona vegada en aquest país! Deliciós! Quina manera d'estovar el pop a base de cops...


Al vespre vam assistir a un dels espectacles de percussió més espectaculars: La Bomba de Tiempo -17 músics amb surdo, repenique, djembé, tumbadora, campanes, chekeré, llavors, sabar, conga, quinto, bateria i trompeta. Una explosió sonora non-stop de dues hores que et feia vibrar al ritme acompassat i enèrgic que marcaven. Quina lliçó de batucada! La Kris ja ha pres bona nota pels futurs assajos! ;)


I avui ha estat el darrer dia a Buenos Aires Capital Federal. Ens hem arribat a La Boca, a veure el Caminito, un curiós carrer amb els edificis (parets, finestres i portes) pintats dels colors del parxís. Però realment ens ha defraudat, perquè malgrat té el seu encant l'hem trobat artificial, totalment 'dissenyat' per l'explotació turística. Després circuit per la Reserva Ecológica de Puerto Madero vora el riu La Plata, que més que un riu sembla un mar perquè la vista es perd a l'horitzó. Són entre 50-70 kms d'amplada en aquesta alçada del curs, fins un màxim de 220 kms a la desembocadura.


I al vespre, la sorpresa del dia i del viatge! La Kris ha pogut abraçar a la seva amiga Iris de quan va anar al camp de treball a Paraguay ara fa 4 anys. Amb la seva filla de encara no 4 mesos i el seu marit estan vivint durant un temps a Buenos Aires per raons de feina. Un cop més ens ha demostrat la immensa capacitat d'acollida del poble guaraní tot compartint el millor mate dolç de la història. Definitivament, immillorable!


Gràcies a vosaltres que ens heu seguit dia a dia (o cada 2 dies, namás) acompanyant-nos en aquesta aventura argentina tant i tant rica en anècdotes. Ens retrobem a la tornada (el dia 1) perquè fins aleshores estarem travessant l'oceà Atlàntic a vista d'ocell o més amunt!


2 comentarios:

  1. Guaaaaaaaaaaau! Quina enveja més sana que et tinc ara mateix Amanda :) Ho tinc decidit, Argentina serà el pròxim destí! Que vagi superbé la tornada

    ResponderEliminar