miércoles, 10 de octubre de 2012

Discurs per la llibertat

 
Com un discurs de fa 72 anys continua sent vàlid avui?
Com ens atrevim a parlar de progrés?



Ho sento, però jo no vull ser emperadriu, aquest no és el meu ofici. No vull governar ni conquistar a ningú, sinó ajudar a tots si fos possible: immigrants i emigrants, indignats o acomodats. Tenim que ajudar-nos els uns als altres. Els éssers humans som així, volem fer feliços als demés, no fer-los desgraciats. No volem odiar, ni menysprear a ningú. En aquest món hi ha lloc per tothom. La bona terra és rica i pot alimentar a tots els éssers.

La vida pot ser lliure i esplèndida, però hem perdut el camí. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d’odi, ens ha empentat fins la misèria i les matances. Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El capitalisme, que crea abundància, ens deixa en la necessitat. Els nostres coneixements ens han fet cínics; la nostra intel·ligència durs i secs. Pensem massa i sentim molt poc. Més que modernitat necessitem humanitat; més que intel·ligència tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.

Els .com i les wifis ens fan sentir més propers. La veritable naturalesa d’aquests invents exigeix bondat humana, la germandat universal que ens uneixi a tots nosaltres. Ara mateix la meva veu arriba a milions d’éssers de tot el món, a milions de persones desesperades, homes, dones i nens, víctimes d’un sistema que tortura i assetja a gent innocent. A tots els que em puguin escoltar els dic: no desespereu. La dissort que patim no és més que la passatgera cobdícia i l’amargura d’uns pocs que temen seguir el camí de la vida humana. L’odi d’aquests passarà, cauran els dictadors i el poder que tragueren al poble tornarà al poble, i, així, mentre l’ésser humà existeixi, la llibertat no decaurà.

Veïns, no us rendiu a aquests ‘poderosos’ que, en realitat, us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides i us diuen el què heu de fer, de pensar i de sentir. Us mengen el cervell, us enceben, us tracten com a ramat i com a carn de canó. No us entregueu a aquests individus inhumans, subjectes anestesiats amb cervells i cors programats. Vosaltres no sou titelles, no sou ramat, sou persones! Porteu l’amor de la humanitat al vostre cor i no l’odi. Només els que no estimen odien; els que no estimen i els inhumans.

Veïns, no lluiteu per l’esclavitud sinó per la llibertat. En el capítol 17 de Sant Lluc es llegeix: “El regne de és enmig vostre”. No teu, ni nostre, sinó en tota la humanitat.
Vosaltres teniu el poder, el poder de crear, el poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bella, de convertir-la en una aventura.

En nom de la democràcia, fem servir aquest poder, actuem tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble que garanteixi a les persones una feina, a la joventut un futur i a la vellesa seguretat. Amb la promesa d’aquestes coses, les feres arribaren al poder, però mentiren; no han complert les seves promeses ni mai les compliran. Els dictadors són lliures només ells, però esclavitzen al poble. Lluitem ara per fer realitat lo promès. Tots a lluitar per alliberar el món, per enderrocar barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem per el món de la raó, un món on la ciència, on el progrés ens condueixi a tots a la felicitat. Veïns... en nom de la Democràcia, hem d’unir-nos tots!

[Adaptació del discurs El Gran Dictador, Charles Chaplin 1940]

No hay comentarios:

Publicar un comentario