Com un discurs de fa 72 anys continua sent vàlid avui?
Com ens atrevim a parlar de progrés?
Com ens atrevim a parlar de progrés?
Ho sento, però jo no vull ser emperadriu, aquest no és
el meu ofici. No vull governar ni conquistar a ningú, sinó ajudar a tots si fos possible: immigrants i emigrants, indignats o acomodats.
Tenim que ajudar-nos els uns als altres. Els éssers humans som així, volem fer feliços als
demés, no fer-los desgraciats. No volem odiar, ni menysprear a ningú. En aquest
món hi ha lloc per tothom. La bona terra és rica i pot alimentar a tots els éssers.
La vida pot ser lliure i esplèndida, però hem perdut el camí. La
cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d’odi, ens ha empentat
fins la misèria i les matances.
Hem progressat molt de pressa, però ens
hem empresonat a nosaltres mateixos. El capitalisme, que crea
abundància, ens deixa en la
necessitat. Els nostres coneixements
ens han fet cínics; la nostra
intel·ligència durs i secs. Pensem
massa i sentim molt poc. Més que modernitat necessitem humanitat; més que
intel·ligència tenir bondat i dolçor. Sense
aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.
Els .com i les wifis ens fan sentir més propers. La
veritable naturalesa d’aquests invents exigeix bondat humana, la germandat
universal que ens uneixi a tots nosaltres. Ara mateix la meva veu arriba a milions d’éssers de tot el món, a milions de persones desesperades, homes, dones i nens, víctimes d’un sistema
que tortura i assetja a gent innocent. A tots els que em puguin escoltar els dic: no desespereu. La dissort que patim no és més que la passatgera cobdícia i
l’amargura d’uns pocs que temen seguir el
camí de la vida humana. L’odi d’aquests passarà, cauran els dictadors i el poder que
tragueren al poble tornarà al
poble, i, així, mentre l’ésser humà existeixi, la llibertat no decaurà.
Veïns, no us rendiu a aquests ‘poderosos’ que, en
realitat, us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides i us diuen el què heu de fer, de pensar i de
sentir. Us mengen el cervell, us enceben, us tracten com a ramat i com a
carn de canó. No us entregueu a aquests individus inhumans, subjectes anestesiats
amb cervells i cors programats.
Vosaltres no sou titelles, no sou ramat, sou persones! Porteu l’amor de la
humanitat al vostre cor i no
l’odi. Només els que no estimen odien; els que no estimen i els inhumans.
Veïns, no lluiteu per l’esclavitud sinó per la
llibertat. En el capítol 17 de Sant Lluc es
llegeix: “El regne de 1ó és
enmig vostre”. No teu, ni nostre, sinó en tota la humanitat.
Vosaltres teniu el poder, el poder de crear, el poder
de crear felicitat. Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer aquesta vida
lliure i bella, de convertir-la en una aventura.
En nom de la democràcia, fem servir aquest poder,
actuem tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble que garanteixi a les
persones una feina, a la joventut un futur i a la vellesa seguretat. Amb la
promesa d’aquestes coses, les
feres arribaren al poder, però mentiren; no han complert les seves promeses ni
mai les compliran. Els dictadors són lliures només ells, però esclavitzen al
poble. Lluitem ara per fer realitat lo promès. Tots a lluitar per alliberar el món, per enderrocar barreres
nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem per el món
de la raó, un món on la ciència, on el progrés ens condueixi a tots a la felicitat. Veïns... en nom
de la Democràcia, hem d’unir-nos tots!
[Adaptació del discurs El Gran Dictador, Charles Chaplin 1940]
